***Per a una experiència de més qualitat et pots baixar els subtítols en format .ass des d'aquest enllaç*** https://cloud.disroot.org/s/9dqmSoLaMfFjAG6  La història de Makhmalbaf és ben curiosa. És un autodidacta sense cap formació cinematogràfica i, en els seus orígens, molt influenciat per tot el moviment islamista. Després de l'incident que ja comentarem en parlar de "El pa i el test" (1996), decideix renunciar a la violència i esdevé un escriptor prolífic i comença a fer pel·lícules.  El 1989 es donarà a conèixer a nivell internacional amb "El ciclista" on ja trobem un tema que serà recurrent la seva obra posterior, els refugiats afganesos a l'Iran. Fa un retrat descarnat de l'explotació dels immigrants sense papers per part dels empresaris locals amb l'aquiescència de les autoritats, com són deshumanitzats i com, si no tenen diners, són abandonats i llençats a la brossa.  En el marc d'aquesta situació, dos apostadors professionals de la mà d'un empresari de circ vingut a menys, agafen un pobre desesperat afganès perquè pedali sense aturar-se durant una setmana fent-ne un espectacle públic que, al mateix temps, sigui pastura per a les masses. Ens parla de la deshumanització, de la corrupció i d'un món que només gira al voltant dels diners.  No és, ni de bon tros, una pel·lícula rodona amb personatges plans i arquetípics que només li serveixen per sustentar la seva tesi. El maniqueisme simplista entre bons i dolents, el recurs constant a la hipèrbole, l’ús de la música i l’abús de les escenes melodramàtiques la fan una pel·lícula massa òbvia que sovint busca la sobreexcitació emotiva. Tot i això li hem de reconèixer el valor de mirar allà on ningú ho vol fer, de parlar del que tothom sap i amaga, i això no deixa de ser incòmode per al poder.  Com a curiositat només vull afegir que la noieta que fa de filla de la gitana és Samira Makhmalbaf, la filla del director, de la qual veurem més avant “La Poma” (1998), “Pissarres” (2000) i “El cavall de dues potes” (2008).