Voler fugir i sentir-se aprop, voler tornar a casa i voler marxar lluny. Adonar-se que pots còrrer milers de quilòmetres però que hi ha alguna cosa que sempre va amb tu, i es que no pots fugir de tu mateix. De la mateixa manera, no te cap sentit la fugida que ens proposa la contraposició ésser humà-natura, que sempre ens crida a tornar-hi, doncs natura sóm. Aquesta és una crida a mirar la natura com a hàbitat, i no com a font de recursos. Aquesta és una crida a analitzar l'acte de fugir.